Martí Domínguez: "Costa molt mantindre una independència intel·lectual a esta ciutat"

Martí Domínguez (Foto: Pau Borredá)

"Cézanne és el pare de tots nosaltres". Així resa la frase de Pablo Picasso intel·ligentment col·locada a la portada de "El fracassat", el nou llibre de Martí Domínguez. Però aquest pintor francès, considerat com l'inici de tot per a molts pintors postimpressionistes i cubistes, fou en vida un personatge marginat. Lluitador i revoltat, sí, però tristament frustrat. Ignorat per la cultura, menyspreat per son pare, arruïnat i malaurat. Fracassat, al cap i a la fi, com així ho conta l'escriptor valencià a la seua darrera novel·la.

• Després de Buffon, Goethe i Voltaire, ara és Cézzane el protagonista de la teua història. Què és el que t'interessa d'aquests personatges?
• Les novel·les anteriors formaven un cicle sobre la Il·lustració. Una de les meues quimeres o preocupacions ha estat sempre conciliar el pensament científic amb el pensament humanista, i d'aquesta manera la Il·lustració suposa un renaixement del pensament humanístic, i per això li vaig dedicar una trilogia. En el cas de Cézanne volia donar una visió sobre la creació. M'interessa molt el procés creatiu i les dificultats de la creació, especialment tenint en compte el moment actual de crisi econòmica. Cézanne era una persona tenaç, indoblegable, ferm i fidel a les seues idees fins el final.
• Paul Cézanne representa l'artista solitari, incomprès i revoltat contra la societat. Hi ha un punt autobiogràfic en allò que escrius?
• Sempre hi ha una autobiografia al darrere. Jo no faig novel·la històrica, sinó que m'interessa sobretot les idees que puc transmetre a través d'estos personatges. Evidentment he de sentir empatia per ells, però el que volia en aquest cas és destacar la figura d'una persona que es manté coherent amb la seua visió del món malgrat els entrebancs que se li plantegen. També m'interessava la qüestió familiar, que en el cas de Cézanne té al darrere una història dramàtica.
• I mirant la nostra societat, som també tots una mica fracassats?
• El títol de la novel·la pot semblar atrevit però ha agradat molt, perquè en realitat la sensació de fracàs de l'artista és molt important. Jo crec que evidentment som una societat fracassada. No hi ha més que vore els telediaris tots els dies. Totes les elits de poder han perdut credibilitat i la situació és realment catastròfica. També som fracassats perquè tenim les institucions i molts més instruments a favor i els utilitzem per a les nostres misèries, però no per a potenciar el talent. El talent continua estant molt perseguit. Costa molt mantindre una independència intel·lectual en aquesta ciutat i dir el que penses, doncs de seguida eres ficat a una llista negra. Jo almenys tinc la satisfacció d'haver escrit sempre el que he pensat. Però sí que crec que som una societat fracassada. Hi ha un percentatge mínim que segueix lluitant, però la majoria està acomodada. Hem perdut la vergonya i la dignitat.
• El fracàs de la societat és el fracàs de cadascú de nosaltres o només d'uns pocs que considerem culpables?
• Tots hem anat perdent poder. El pensament en general, i la mateixa Universitat en particular. Els intel·lectuals ja no tenen un pes en els òrgans rectors de la ciutat o del país. La opinió d'aquesta gent, que podria ser una opinió contrastada i molt vàlida, no els importa gens als polítics. L'únic poder que ens queda és el de la mobilització. Crec que en eixe sentit el paper del professor d'universitat hauria de ser molt més bel·ligerant, amb un pes social important, i això s'està perdent perquè es tracta d'una figura perseguida. L'intel·lectual és aquella persona que s'implica a la seua societat i intenta transformar-la, i lamentablement cada cop hi ha menys intel·lectuals.
• Parles de que la creació d'un artista ha de nàixer d'allò local. Pensant de nou en la nostra societat, és la fugida cap a d'estranger una bona forma d'afrontar eixe fracàs?
• La gent s'està veient en una situació dramàtica en que no té més remei que anar fora a buscar treball. Aquest fet no és dolent, doncs del contacte amb altres cultures sempre eixiran coses positives; el problema és no poder tornar. Altra cosa és que l'artista ha d'intentar transcendir des de la seua pròpia realitat. Jo sempre he retret els pintors que pinten París o Nova York de forma obsessiva i no pinten l'Albufera. De la mateixa manera que Cézanne va pintar 87 vegades la muntanya de Santa Victòria, seria interessant que algú pintara el Montgó, i ningú ho ha fet.
• Dius que el pintor Camille Pissarro era l'únic amb qui podia comptar Cézanne. Va ser, d'alguna manera, el seu salvador?
• Per suposat, Pissarro és el bon pare. L'amistat desinteressada de Pissarro és la que salva a Cézanne, especialment en un moment en que el pintor està a punt d'abandonar-ho tot. És el seu gran protector en el grup dels impressionistes, i si no hagués estat per ell, possiblement Cézanne mai hauria esposat la seua obra. Però a mi no m'interessa Cézanne, sinó el fet humà, la història.
• Com va ser el procés de recerca d'informació i de creació de la novel·la?
• Et bases en instints. A mi m'interessa molt la pintura paisatgística, i m'interessava Cézanne com a pintor del paisatge mediterrani. A partir de fer un viatge per conèixer el seu entorn en 2008, vaig quedar meravellat i vaig decidir que ahí podia haver una història. Després vaig viatjar novament a París per conèixer els escenaris de la seua joventut i va ser quan decidí escriure sobre el seu enfrontament amb el pare, que és el punt principal sobre el que gira la novel·la.
• Sobre quins altres personatges històrics t'agradaria escriure? Tens algun nou projecte a la ment?
• Ara tinc una novel·la oberta sobre el món dels masovers. No es tracta d'un personatge històric, però en el fons els personatges històrics em serveixen per dur endavant les novel·les. Sí que hi ha uns fets que vull contar, i en el cas dels masovers és el cultiu intel·lectual en unes condicions d'aïllament i soledat. Però m'interessa molta més gent també, com Darwin, Lucreci, i els personatges de la Il·lustració. Jo sóc un mitòman en molts aspectes, encara que de moment la següent novel·la serà la dels masovers.