Cargando Eventos...

X Cerrar
Registro
Acceso
Buscador de eventos en Valencia

Fecha
Tipo de evento
Iniciar búsqueda eventos
X Cerrar
Uso de cookies
Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus usuarios, se utilizan para prestar o habilitar servicios o finalidades solicitados por los usuarios. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí
Estás en: Portada > Teatro
TEATRE RIALTO

L'Institut Valencià de Cultura presenta 'La sort' al Teatre Rialto del 4 al 7 de març

És la primera funció de la temporada d'exhibició de companyies valencianes
REDACCIÓN 2021-03-03
L?Institut Valencià de Cultura presenta ?La sort? al Teatre Rialto. EPDA.
L?Institut Valencià de Cultura presenta ?La sort? al Teatre Rialto. EPDA.
El Teatre Rialto de València presenta del 3 al 7 de març 'La sort' primera de les funcions de la temporada d'exhibició de companyies valencianes que es desenvoluparà en aquest teatre en els pròxims mesos.

'La sort' és una producció de la companyia Pérez&Disla, el text és de Juli Disla, la direcció de Jaume Pérez Roldán, Toni Agustí i Santiago Ribelles, i està interpretada per Juli Disla i Jaume Pérez.

'La sort' parla de l'experiència dels autors i intèrprets com a família homoparental i interracial en un procés d'adopció. Una peripècia emocional i vital, però també un llarg camí administratiu i judicial que té com a finalitat formar una família.

A través d'aquesta vivència íntima, la funció parla de la diversitat, de quins són els models de famílies, de com es viu la qüestió racial, de quins són els referents, de l'entorn en el qual es desenvolupen els menors i de com influeix la política en tot això.

D'altra banda, l'espectacle és també un homenatge al fill dels protagonistes per tal que li puga servir com a llibre de vida en el futur, amb respecte, honestedat i emoció.

'La sort' és la construcció d'un relat sobre la vida íntima d'una parella de dos homes que desitgen adoptar i ho fan. És un relat també del que suposa el procés d'adopció, no ja per a una parella homosexual, que també, sinó per a totes les persones que decideixen iniciar i viure aquest procés.

L'adopció és un procés en el qual importa sempre el benefici del menor per damunt de qualsevol altre interés, siga de la família biològica o de la família adoptiva. Té com a finalitat buscar una família a un menor i no un menor a una família. L'adopció és concebuda com un recurs de prevenció per als qui que no poden romandre amb la seua família i estableix un tipus de filiació diferent de la filiació biològica, la filiació afectiva.

Un procés d'adopció nacional es pot allargar fins a huit anys i no és definitiu fins que la justícia dicta una resolució d'adopció.

Sovint s'ha abordat l'adopció des del conflicte i el drama. D'una banda per les dificultats a les quals havien de sotmetre's els adoptants i, d'altra, per l'entorn del qual procedeixen els menors.

Si alguna cosa caracteritza el perfil i les necessitats de les persones adoptades i de les seues famílies és l'absència d'un model homogeni. Ja que darrere de qualsevol adopció hi ha una situació prèvia d'adversitat, però cal evitar posicions estigmatitzants.

L'adopció és el camí per a oferir una nova família als xiquets que han perdut la seua i l'experiència de pèrdua és molt important en la història dels xiquets i xiquetes adoptats. Un dels principals factors de resiliència és la capacitat de construir un relat acceptable, que done algun significat positiu o esperançador al que els passa.

Després de l'adopció, la majoria dels xics i xiques tira endavant de manera positiva. Però això no vol dir que els processos d'adopció siguen sempre històries meravelloses, són històries d'educació, de creixement.

En 'La sort' els autors/actors narren la seua pròpia vida dalt l'escenari. Parlar en primera persona és exposar-se i ho fan perquè la normalització de famílies com la seua influeix positivament en els xiquets i xiquetes que formen part de famílies semblants. La integració en la societat és la base per al benestar individual i familiar i també per a l'enriquiment social.

Les llars homoparentals no són una adaptació directa i acrítica del model patriarcal hegemònic, no són un gir normalitzador d'assimilació i conservadorisme. Però tampoc són una modalitat diametralment oposada a les úniques organitzacions familiars conegudes fins fa poc.

L'exercici de la maternitat o paternitat en persones gais i lesbianes opera a vegades com una manera d'autoafirmació en tres direccions: cap a un mateix, cap al fill o filla i cap a l'entorn. L'exercici de visualització del vincle parental o maternal és també una afirmació de la diversitat. 
Temas relacionados:
También te podría interesar...
0 Comentarios en la noticia




Si quiere opinar introduzca su nombre, email y su opinion, finalmente pulse enviar. TODOS LOS CAMPOS SON OBLIGATORIOS

Nombre

Email

Debe introducir una dirección de correo válida (no aparecerá publicada)

Titulo para el comentario

Introduzca aquí su comentario

Condiciones de uso:
- El usuario se compromete respetar las normas éticas mínimas de convivencia y respeto hacia los demás.
- Todas las opiniones recibidas en Viu Valéncia serán supervisadas antes de la publicación de las mismas.
- Las opiniones podrán ser borradas (pero nunca modificadas) sin previo aviso.
- Cualquier intento de uso fraudulento del presente formulario será registrado y puesto en conocimiento de las autoridades competentes.

Acepto las normas de uso


Foros de debate

No hay foros activos

Pulse aquí para ver los foros abiertos

Buscar en Viuvalencia.com

publi

Buscar