Manu Blázquez, Premi Alfons Roig, explora al CCCC l'algoritme de la pintura

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) exhibeix 'Pas de deux', l'últim treball desenvolupat per l'artista valencià, Manu Blázquez, que reuneix el seu projecte 'El gran llibre de la pintura' Premi Alfons Roig 2020 de la Diputació Provincial de València al millor projecte artístic.

El premi estava destinat a la preparació i producció del projecte expositiu que ara es presenta al CCCC fins al 19 de setembre, amb la col·laboració del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.

El director del CCCC, José Luis Pérez Pont ha agraït a la Diputació de València "el gir que ha fet en aquest important premi en donar suport a la producció d'un projecte artístic, al qual ens sumem, per primera vegada, des del CCCC i exposem el resultat del seu treball" i ha afegit que "aquesta mostra ens permet descobrir la bellesa de la lògica compositiva de Manu Blázquez que continua en aquest projecte amb la línia coherent de la seua investigació artística".

El diputat de Cultura, Xavier Rius, s'ha congratulat per "el nou enfocament que han pres els premis Alfons Roig, amb una major implicació institucional, i una nova modalitat que atorga als guanyadors del premi major capacitat d'autogestió i projecta millor la carrera professional dels artistes, amb la seua aprovació per un jurat excepcional". La convocatòria del premi, que té caràcter bianual, serà llançada de nou en pocs mesos per a l'edició de 2022.

En la seua exposició, Blázquez analitza els límits físics del mateix mitjà pictòric, a través de l'estudi de tots els formats estandarditzats per a llenç. Una investigació que pren com a referència l'antic tractat sobre pintura 'El gran llibre de la pintura' de Gérard de Lairesse, pintor i teòric d'estil classicista, pertanyent al Segle d'Or i conegut com el 'Poussin holandés'.

L'exposició marca una fita en la trajectòria de Manu Blázquez no solament pel que representa l'obtenció d'aquest important premi sinó perquè 'Pas de deux' al·ludeix a l'origen mateix de la seua investigació artística, amb dos clars referents de la lògica compositiva com són Elena Asins i Esther Ferrer.

El projecte de Manu Blázquez pretén aprofundir en un aspecte que està en la base de qualsevol imatge, és a dir, la superfície en què es recolza, així com estudiar el 'fet pictòric' de manera completament personal alhora que científica.

L'artista ha explicat que "'Pas de deux' (Pas a dos) fa referència al contingut mateix del llibre d'artista que presente en aquesta exposició: en cada un dels plecs d'aquesta publicació hi ha una relació de dos formats estandarditzats de llenç que és l'objecte de tot aquest estudi".

Segons Manu Blázquez "són uns formats que naixen en el segle XIX, o un poc abans, i que a hores d'ara encara treballem amb aquests d'una manera quasi automàtica perquè estan dins del mercat. La majoria de vegades a penes pensem en les estructures, en les dimensions sinó que directament les dotem de contingut, però sense pensar en el sentit d'aquest format, per què la superfície té aquestes dimensions".

Segons explica Nekane Aramburu, en el text del catàleg que acompanya la mostra, "l'última pràctica 'editorial' de Manu Blázquez es basa no en una sèrie de pintures sinó en un joc intern respecte a la mateixa ontològica de la pintura i els seus formats. Amb aquest projecte, a més de realitzar un exercici artístic, constitueix un dispositiu pedagògic que ja venia implícit en els textos de Ge?rard de Lairesse".

Manu Blázquez pren com a referència les tres famílies de bastidors per a llenç: figura, paisatge i marina i explora els seus propis límits estandarditzats. El que es pot veure en la sala és un facsímil digital, generat per l'artista, d'aquest antic decàleg que es desplega ordenat en huit taules i forma una mena de simfonia, de dansa 'pas de deux' generada per la lògica matemàtica de les 513 combinacions resultants.

Segons l'artista "la intenció és que d'una visita a l'exposició pugues llegir el contingut d'aquest tractat, la cara A i la cara B, que genera un ritme en la part mitjana del plec que accentua el seu caràcter musical".

L'exposició inclou dues sèries de llenços i una peça autònoma, en què la investigació es trasllada al terreny bidimensional, amb dues masses grises que se superposen i que deixen veure un tercer cos que és el mateix llenç en blanc.

Aramburu defineix Manu Blázquez com "un artista conceptual que utilitza el gràfic i la pintura per a generar escenaris en què el bidimensional implosiona i subjuga l'espectador des de llenguatges íntims recurrents en altres creadors tant antics com contemporanis. Aquests codis preexistents conduïts per la seua mà són actualitzats i produeixen nous jocs que es desenvolupen en espais tancats perfectament controlats".

L'artista ha incidit en el fet que "es tracta d'una anàlisi molt visual". En l'exposició, la geometria, la música, el llenç i la pintura es combinen en un desig quasi utòpic per comprendre el coneixement i la bellesa.