CULTURA
Manu Blázquez, Premi Alfons Roig, explora al CCCC l'algoritme de la pintura
El artista analiza los lÃmites fÃsicos del medio pictórico a través de las 513 combinaciones de tres familias de bastidores para lienzo: figura, paisaje y marina
REDACCIÓN
2021-07-19

L"exposició "Pas de deux" al Centre del Carme. Imagen: GVA
El premi estava destinat a la preparació i producció del projecte expositiu que ara es presenta al CCCC fins al 19 de setembre, amb la col·laboració del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.
El director del CCCC, José Luis Pérez Pont ha agraït a la Diputació de València "el gir que ha fet en aquest important premi en donar suport a la producció d'un projecte artÃstic, al qual ens sumem, per primera vegada, des del CCCC i exposem el resultat del seu treball" i ha afegit que "aquesta mostra ens permet descobrir la bellesa de la lògica compositiva de Manu Blázquez que continua en aquest projecte amb la lÃnia coherent de la seua investigació artÃstica".
El diputat de Cultura, Xavier Rius, s'ha congratulat per "el nou enfocament que han pres els premis Alfons Roig, amb una major implicació institucional, i una nova modalitat que atorga als guanyadors del premi major capacitat d'autogestió i projecta millor la carrera professional dels artistes, amb la seua aprovació per un jurat excepcional". La convocatòria del premi, que té carà cter bianual, serà llançada de nou en pocs mesos per a l'edició de 2022.
En la seua exposició, Blázquez analitza els lÃmits fÃsics del mateix mitjà pictòric, a través de l'estudi de tots els formats estandarditzats per a llenç. Una investigació que pren com a referència l'antic tractat sobre pintura 'El gran llibre de la pintura' de Gérard de Lairesse, pintor i teòric d'estil classicista, pertanyent al Segle d'Or i conegut com el 'Poussin holandés'.
L'exposició marca una fita en la trajectòria de Manu Blázquez no solament pel que representa l'obtenció d'aquest important premi sinó perquè 'Pas de deux' al·ludeix a l'origen mateix de la seua investigació artÃstica, amb dos clars referents de la lògica compositiva com són Elena Asins i Esther Ferrer.
El projecte de Manu Blázquez pretén aprofundir en un aspecte que està en la base de qualsevol imatge, és a dir, la superfÃcie en què es recolza, aixà com estudiar el 'fet pictòric' de manera completament personal alhora que cientÃfica.
L'artista ha explicat que "'Pas de deux' (Pas a dos) fa referència al contingut mateix del llibre d'artista que presente en aquesta exposició: en cada un dels plecs d'aquesta publicació hi ha una relació de dos formats estandarditzats de llenç que és l'objecte de tot aquest estudi".
Segons Manu Blázquez "són uns formats que naixen en el segle XIX, o un poc abans, i que a hores d'ara encara treballem amb aquests d'una manera quasi automà tica perquè estan dins del mercat. La majoria de vegades a penes pensem en les estructures, en les dimensions sinó que directament les dotem de contingut, però sense pensar en el sentit d'aquest format, per què la superfÃcie té aquestes dimensions".
Segons explica Nekane Aramburu, en el text del catà leg que acompanya la mostra, "l'última prà ctica 'editorial' de Manu Blázquez es basa no en una sèrie de pintures sinó en un joc intern respecte a la mateixa ontològica de la pintura i els seus formats. Amb aquest projecte, a més de realitzar un exercici artÃstic, constitueix un dispositiu pedagògic que ja venia implÃcit en els textos de Ge?rard de Lairesse".
Manu Blázquez pren com a referència les tres famÃlies de bastidors per a llenç: figura, paisatge i marina i explora els seus propis lÃmits estandarditzats. El que es pot veure en la sala és un facsÃmil digital, generat per l'artista, d'aquest antic decà leg que es desplega ordenat en huit taules i forma una mena de simfonia, de dansa 'pas de deux' generada per la lògica matemà tica de les 513 combinacions resultants.
Segons l'artista "la intenció és que d'una visita a l'exposició pugues llegir el contingut d'aquest tractat, la cara A i la cara B, que genera un ritme en la part mitjana del plec que accentua el seu carà cter musical".
L'exposició inclou dues sèries de llenços i una peça autònoma, en què la investigació es trasllada al terreny bidimensional, amb dues masses grises que se superposen i que deixen veure un tercer cos que és el mateix llenç en blanc.
Aramburu defineix Manu Blázquez com "un artista conceptual que utilitza el grà fic i la pintura per a generar escenaris en què el bidimensional implosiona i subjuga l'espectador des de llenguatges Ãntims recurrents en altres creadors tant antics com contemporanis. Aquests codis preexistents conduïts per la seua mà són actualitzats i produeixen nous jocs que es desenvolupen en espais tancats perfectament controlats".
L'artista ha incidit en el fet que "es tracta d'una anà lisi molt visual". En l'exposició, la geometria, la música, el llenç i la pintura es combinen en un desig quasi utòpic per comprendre el coneixement i la bellesa.
También te podrÃa interesar...