TEATRE LA MUTANT
Albert Camús i el public prenen l´escena
Mercedes Pedroche porta a la sala de Joan Verdeguer Artificios y leopardos, una reflexió del mite de Sísif on els espectadors juguen un paper determinant
REDACCIO
2020-12-01
El mite de Sigfrid
Fa quasi vuitanta anys, Albert Camus publicava un dels assajos més fascinants sobre el sentit de l'existència humana. A El mite de Sísif, el pensador francès plantejava la vida d'homes i dones com un viatge inevitable cap a l'absurd, ja que, a causa de la seua rutina diària, les persones entren en un bucle sense sentit on qualsevol resposta és insatisfactòria. Però Camus va encendre una flama per a l'esperança, i al final Sísif es rebel·lava contra els seus castigadors acceptant la penitència i disfrutant d'ella.
El mite de Sísif va ser, junt amb els conceptes de l'etern retorn i l'amor fati de Nietzsche -consistents en l'acceptació que en el món tot es repeteix eternament-, el punt de partida de la coreògrafa madrilenya Mercedes Pedroche per al seu espectacle Artificios y leopardos, que el pròxim 11 de desembre es representarà sobre les taules de La Mutant (20:30 hores) i que ve directament d'exhibir-se en el Teatro La Abadía de Madrid. En ell, Pedroche es puja a un escenari en la seua condició més natural, sense telons, caixes ni bambolines, només amb una matriu quadrada composta per setze suports de micròfon orientats cap al públic, una circumstància gens casual. "L'espai escènic també és el pati de butaques i la zona dels espectadors", assenyala la creadora sobre la importància dels assistents en l'esdevenir de la peça. "Algunes escenes comporten intervencions o manifestacions espontànies del públic,que té la llibertat de moure's o trasladar-se en l'espai si ho desitja, sempre atenent a les mesures anti Covid".
Artificios y leopardos comença, precisament, baix l'escenari. Mentre els assistents entren a la sala, una dona realitza l'acció absurda d'alçar-se i seure una i altra vegada, primera de les moltes manifestacions que el mite expressat per Camus tindrà al llarg de l'obra. En ella, una dona atrapada per una experiència digna de Sísif es presenta en un encreuament vital, un punt mort. "Deambula solitària com una femella lleopard engabiada, negant credos i bandades", comenta Pedroche. "Conscient de la seua vulnerabilitat, rastreja en el seu fracàs l'impuls vital que li permeta viure al marge dels decorats i les creences fictícies que imposa l'engranatge social". A partir d'este punt, i amb la complicitat dels espectadors que l'acompanyen, tractarà de trobar en la dansa la via d'escapament de la seua presó.
Esta proposta s'emmarca dins de la línia de col·laboracions que té La Mutant amb les associacions del sector. En este cas, l'Associació de Professionals de la Dansa de la Comunitat Valenciana (APDCV) proposa CIRCULA!, un programa que afavoreix la circulació de peces de dansa de tot l'Estat, i que es completa amb una classe de Mercedes Pedroche al Conservatori Professional de Dansa de València.
El mite de Sísif va ser, junt amb els conceptes de l'etern retorn i l'amor fati de Nietzsche -consistents en l'acceptació que en el món tot es repeteix eternament-, el punt de partida de la coreògrafa madrilenya Mercedes Pedroche per al seu espectacle Artificios y leopardos, que el pròxim 11 de desembre es representarà sobre les taules de La Mutant (20:30 hores) i que ve directament d'exhibir-se en el Teatro La Abadía de Madrid. En ell, Pedroche es puja a un escenari en la seua condició més natural, sense telons, caixes ni bambolines, només amb una matriu quadrada composta per setze suports de micròfon orientats cap al públic, una circumstància gens casual. "L'espai escènic també és el pati de butaques i la zona dels espectadors", assenyala la creadora sobre la importància dels assistents en l'esdevenir de la peça. "Algunes escenes comporten intervencions o manifestacions espontànies del públic,que té la llibertat de moure's o trasladar-se en l'espai si ho desitja, sempre atenent a les mesures anti Covid".
Artificios y leopardos comença, precisament, baix l'escenari. Mentre els assistents entren a la sala, una dona realitza l'acció absurda d'alçar-se i seure una i altra vegada, primera de les moltes manifestacions que el mite expressat per Camus tindrà al llarg de l'obra. En ella, una dona atrapada per una experiència digna de Sísif es presenta en un encreuament vital, un punt mort. "Deambula solitària com una femella lleopard engabiada, negant credos i bandades", comenta Pedroche. "Conscient de la seua vulnerabilitat, rastreja en el seu fracàs l'impuls vital que li permeta viure al marge dels decorats i les creences fictícies que imposa l'engranatge social". A partir d'este punt, i amb la complicitat dels espectadors que l'acompanyen, tractarà de trobar en la dansa la via d'escapament de la seua presó.
Esta proposta s'emmarca dins de la línia de col·laboracions que té La Mutant amb les associacions del sector. En este cas, l'Associació de Professionals de la Dansa de la Comunitat Valenciana (APDCV) proposa CIRCULA!, un programa que afavoreix la circulació de peces de dansa de tot l'Estat, i que es completa amb una classe de Mercedes Pedroche al Conservatori Professional de Dansa de València.
También te podría interesar...
