La companyia valenciana El pont Flotant presentarà "El fill que vull tindre" al Teatre Micalet, la seua producció en col·laboració amb Las Naves el pròxim 6 de març
La companyia El Pont Flotant estrena el pròxim 6 de març la seua obra EL FILL QUE VULL TINDRE al Teatre Micalet. Després del seu pas per Las Naves i dos temporades de gira nacional, el Teatre Micalet acull este muntatge en una oportunitat única amb només 4 funcions. Un treball de creació col·lectiva d’Àlex Cantó, Joan Collado, Jesús Muñoz i Pau Pons, que compta amb la presència de tres generacions en escena que han participat prèviament baix les ordres dels actors en un Taller Escènic Intergeneracional per a la creació de la peça.
Una proposta que parla sobre els lligams emocionals amb els fills i amb els pares, sobre els conflictes, les alegries i les penes. Sobre com projectem en els altres les nostres pors, les nostres mancances o les nostres expectatives. De l’esforç que hem de fer per a comprendre els fills i els nous temps que corren i també de la dificultat per a comprendre a les generacions passades.
El Pont Flotant, teixeix una dramatúrgia amb el fil del temps, no exempta d’autocrítica, d’humor, tendresa i ironia. Present, passat i futur es troben en escena per contar-nos històries que parlen, en definitiva, de la vida, de com estimem els nostres fills i els nostres pares i de com ens costa, de vegades, comunicar-nos.
Sobre El Pont Flotant
El Pont Flotant naix a l’any 2000 amb una clara voluntat de recerca i experimentació escènica. Les seues peces són el resultat de llargs processos d’investigació i de creació col·lectiva i es caracteritzen per la mescla entre realitat i ficció, l’ús de diferents llenguatges, el treball físic de l’intèrpret, la relació íntima amb l’espectador i la inclusió d’una part del seu entorn social dins del procés de recerca, de creació i d’exhibició de les seues obres.
Des del 2002, han estrenat 8 peces teatrals que han sigut definits com “Teatre de la veritat, un teatre nu parit des de la voluntat de donar-ho tot, generosament”. (Mariví Martín, El Punt). “Treball gairebé de laboratori d'alta radiació sentimental que rememora les grans teories teatrals contemporànies pel seu elogiable esperit de recerca” (Enrique Ferreres, Diari Levante. “Una dramatúrgia que, igual que els espectacles de Pippo del Bono o Rodrigo García, planteja un teatre de la veritat personal” (Manuel Sesma, Primer Acte).
La crítica ha dit de “El fill que vull tindre”
“La propuesta asombra y llega al corazón y a la razón (...) De nuevo apreciamos la calidad y el estilo genuino y palpable del grupo para crear escenas inspiradas en la vida corriente. Aúnan emoción, ingenio, diversión, reflexión y un canto a la libertad. (...) El Pont Flotant consigue poner en juego la realidad no por la imitación sino por la realidad misma, como dijo Tadeusz Kantor, hasta el punto de que el espectador quisiera participar en la escena final”.
J. V. PEIRÓ. Las Provincias
“Una propuesta que como en Com a pedres o Exercicis d’amor, redunda en la autenticidad y verosimilitud de aquello que se narra. Y ése es el gran mérito de esta compañía: ser auténticos, hablar desde ellos mismos, desde lo que son, desde lo que quisieran llegar a ser. (…) Humor inteligente, ternura expositiva, ingenio en el planteamiento de las situaciones escénicas… La verdad, es tanto lo que nos ofrecen, que uno quisiera poder formar parte de esta veintena de extras para estar sobre el escenario y abrazar a Àlex o a Jesús o reposar la cabeza en el regazo de Pau mientras ella te canta una nana”.
NEL DIAGO. Cartelera Turia
“Quan un/a va a veure un muntatge dels flotants té la certesa que va a gaudir i a activar les seues emocions d’una manera amable. (…) Anit no va ser diferent. Però a més d’açò ens van enviar a casa amb un regal: el dubte de ser un bon/a fill/a, la cavil·lació de la maternitat/paternitat, el recel de la vellesa. I malgrat haver remogut tres de les qüestions més repensades per aquells i aquelles que rondem els quaranta, arribes a casa amb una tranquil·litat extraordinària, un afecte per la humanitat inusual i unes ganes boges de fer el que et done la gana”.
VANESSA MARTÍNEZ. Afán de plan
“El fill que vull tindre es teatro popular, en el mejor sentido de la palabra, teatro que basa su acción en la relación directa con el público, con sus problemas y con la sociedad de la que todos formamos parte. Teatro imaginativo y participativo, que sabe cómo honrar a jóvenes y dignificar a ancianos, conceder espacio a todos para construir colectivamente la voz de un presente”.
ÓSCAR BROX. Revista Détour
“Conmovedora de principio a fin y con aportaciones espontáneas por parte de todos los participantes, la nueva producción de El Pont Flotant conseguirá que el público se sienta totalmente identificado con cada diálogo, cada cuento y cada coreografía compartida que ocurre en escena”.
ANDREA TORRES. The Lighting Mind
“Teatro de calado, de brillante minimalismo. No hace falta grandilocuencia. No vale la pena esforzarse buscando un simbolismo retorcido. A veces es suficiente reflejar las cosas tal cual son y teñirlas de optimismo”.
FERRÁN LUENGO
Funcions del 6 al 10 de març
Dimecres i dijous a les 20.30h
Dissabte i diumenge a les 19h
DIA 8 DE MARÇ NO HI HA FUNCIÓ
