Cargando Eventos...

X Cerrar
Registro
Acceso
Buscador de eventos en Valencia

Fecha
Tipo de evento
Iniciar búsqueda eventos
X Cerrar
Uso de cookies
Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus usuarios, se utilizan para prestar o habilitar servicios o finalidades solicitados por los usuarios. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí
MÚSICA EN VALENCIÀ

Pau Alabajos: 'Els prejudicis només són una barrera mental' (inclou vídeo)

Parlem amb el cantautor valencià després de la seua actuació a la Sala Russafa
PAU BORREDÁ 2013-02-03
Pau Alabajos
Pau Alabajos
Entrevista amb Pau Alabajos
Entrevista amb Pau Alabajos
Pau Alabajos s'ha convertit, no només per la seua música sinó també pel que transmet i denuncia amb ella, en un dels nostres artistes més influents dels últims anys. Escriu, compon, canta i critica, tot plegat amb un estil propi que enamora. Després d'una dècada de cançons, sembla que aquesta trajectòria imparable no ha fet més que començar. Parlem amb el cantautor torrentí, resguardats del mal temps amb una tassa ben calenta a la cafeteria de l'IVAM.

- Després de tants concerts i actuacions, si hagueres de quedar-te amb una, dius que potser siga el ple al Palau de la Música al setembre passat. Conta'ns com vas viure aquella experiència.

- Era un concert que ens feia moltíssima il·lusió perquè celebrava els meus deu anys de carrera musical. Volíem fer una festa grossa per haver arribat a una dècada de cançons i d'escenaris. Vore la resposta del públic i l'escalfor que arribava des del pati de butaques va ser molt especial. També valorem molt la implicació de la orquestra simfònica, que va col·laborar amb nosaltres de manera altruista. Sense dubte va ser un dels moments més dolços que es poden viure damunt d'un escenari.

- El teu darrer disc és el tercer d'una trajectòria que comença amb diversos guardons l'any 2004: guanyador del II Concurs de Música Jove i finalista del 5é Circuit de Música en Valencià. Què suposaren per a tu aquests primers reconeixements?

- Els reconeixements i els guardons sempre són un revulsió que et dóna la certificació de que el que estàs fent està ben fet i de que vas per bon camí. Sempre fa il·lusió i t'espenta a llançar-te cap a endavant, a seguir creixent i apostant pel teu projecte. No obstant, el millor premi és que el públic et seguisca i que les cançons arriben.

- Al teu repertori de directes inclous una versió d'Al Vent. Ha sigut Raimon un mestre per a tu? Quins altres referents has tingut?

- Tots els músics de la Nova Cançó, per la seua actitud damunt de l'escenari, han sigut una inspiració per a mi. El fet de posar-li l'accent al contingut i al missatge, eixe compromís polític que han mostrat i eixa immediatesa que han tingut amb el públic, sempre m'han atret. A banda dels Ovidi, Raimon, Al Tall i tota aquesta gent que ve dels anys 70, ara és molt difícil parlar d'influències, perquè som d'una generació que té una quantitat de recursos on line que fa que en un click puguem escoltar qualsevol tipus de música, i totes elles t'enriqueixen i t'obrin la ment.

- Al primer número del nostre Viu València entrevistàrem a Tardor, un grup de rock que està començant i que tu coneixes bé; i al segon número férem el mateix amb Al Tall. Tots dos coincidiren en afirmar que, malgrat la falta de suport, la cultura i la música en valencià pot mirar al futur amb optimisme. Estàs d'acord?

- Per descomptat. El moment dolcíssim pel que passa l'escena musical valenciana demostra que, amb una falta absoluta de suport institucional i amb les condicions més dures pel que fa a qüestions empresarials, sense una estructura mínima, hem aconseguit crear una escena, consolidar-la i crear més públic. Cada vegada hi ha una producció més gran, més important i de més qualitat de discos pel que fa al mercat valencià. I això vol dir que amb una petita espenta podríem arribar a moltíssims més llocs. Els prejudicis només són una barrera mental que es poden eradicar i superar.

- Si ben és cert que ens espera un bon camí per recórrer en aquest sentit, aquesta lluita no sembla que serà senzilla. Què hem de vèncer perquè la cultura en la nostra llengua qualle amb força, d'una vegada per totes?

- S'ha de consolidar eixa industria, fonamentalment a través de mànagers que creen el teixit entre sales i artistes, discogràfiques més potents (actualment pràcticament són una mena d'ONG), augmentant la quantitat d'estils i oblidant-se que la música en valencià és un estil per si mateix. Hem de trencar prejudicis amb el públic, eixint fora i demostrant que fer música en valencià és la manera que tenim d'expressar-nos en la nostra llengua, i que som una cultura de ple dret.

- Els títols dels teus discos ("Futur en venda", "Teoria del caos" i "Una amable, una trista, una petita pàtria") semblen transmetre una visió un tant pessimista de la nostra societat. Explica'ns el motiu d'aquests títols.

- En 2004 jo tindria uns vint anys, i les coses que veia als mitjans de comunicació em semblaven molt contradictòries. Notava una eufòria i un triomfalisme exacerbat amb els temes de la Copa Amèrica, la Ciutat de les Arts, la Fórmula 1, etc. Veia una València de postal, que amb prepotència mirava cap a fora sentint-se orgullosa de tot això. Ja aleshores hi havia moltes crítiques que deien que si seguíem per aquell camí, podríem acabar malament. I per això el títol de "Futur en venda".

Pel que fa a "Teoria del caos", encara que puga semblar un títol pessimista, en realitat fa referència a la idea de la papallona que batega les seues ales a l'hemisferi nord i desemboca en un huracà a l'hemisferi sud. Volia transmetre que les xicotetes accions, que semblava que eren un crit que es quedava en el silenci, en realitat estaven fent el seu paper.

I respecte a "Una amable, una trista, una petita pàtria" volia fer veure eixa contraposició entre allò que ens fa sentir este país i la voluntat de canvi que té moltíssima gent, que lluita per encaminar-lo cap a un nou projecte vital. A més, la frase fa referència a un vers de Vicent Andrés Estellés que m'agrada molt, doncs parla de la pàtria com a país, però a la vegada de la petita pàtria com a eixe cercle íntim d'amics amb els quals comparteixes també projectes de vida.

- A una de les teues cançons critiques que "estem farts d'observar sempre el mateix angle de la realitat". De quina forma podem combatre aquesta manipulació mediàtica que denuncies?

- Internet i les xarxes socials han facilitat que hi haja un contrapoder informatiu i que no haguem de dependre exclusivament dels mitjans públics. Sense anar més lluny, les notícies de Canal 9 semblen una mena de gabinet de premsa del Partit Popular pagat amb recursos públics. I Internet ha fet que puguem contrarestar tota aquesta informació que ens ofereixen els mitjans i que tinguem una visió més ampla del món. Amb aquesta cançó, em referia també al tancament del repetidors de TV3, o a la fi de tantes televisions locals que han deixat d'emetre per falta de recursos dels aparells institucionals.

- Precisament parlant d'això, de quina manera estàs vivint tot el procés de l'apagada i ara el retorn del senyal de TV3?

- Ho he viscut amb una certa vergonya, perquè no s'entén que en un moment en que per Internet podem veure qualsevol canal de qualsevol part del món i que cada cop hi ha una major globalització de la informació, ací la Generalitat Valenciana, simplement per resguardar-se de la seua pròpia manera de veure les coses, tanquen una televisió, i ho fan a més intentant ofegant a la institució Acció Cultura del País Valencià perquè no continuaren criticant-los. Tot aquest procés pense que ha sigut un despropòsit de nous rics.

- Per finalitzar, a més de cantar també escrius articles d'opinió, tant a diversos mitjans valencians com al teu blog personal. Sembla, que, per damunt de tot, està la necessitat de fer-te sentir.

- La meua actitud de cara a la música és molt periodística, en el sentit de que parle d'aquelles coses que em preocupen tant a nivell privat com a nivell públic. Quan algun tema em toca al cor, és perquè he llegit com es tracta a la premsa i necessite dir la meua sobre això. Aquesta necessitat d'expressar-me és el que em fa posar-me davant d'un paper en blanc per escriure un article o compondre una cançó.

También te podría interesar...
0 Comentarios en la noticia




Si quiere opinar introduzca su nombre, email y su opinion, finalmente pulse enviar. TODOS LOS CAMPOS SON OBLIGATORIOS

Nombre

Email

Debe introducir una dirección de correo válida (no aparecerá publicada)

Titulo para el comentario

Introduzca aquí su comentario

Condiciones de uso:
- El usuario se compromete respetar las normas éticas mínimas de convivencia y respeto hacia los demás.
- Todas las opiniones recibidas en Viu Val�ncia serán supervisadas antes de la publicación de las mismas.
- Las opiniones podrán ser borradas (pero nunca modificadas) sin previo aviso.
- Cualquier intento de uso fraudulento del presente formulario será registrado y puesto en conocimiento de las autoridades competentes.

Acepto las normas de uso


Foros de debate

No hay foros activos

Pulse aquí para ver los foros abiertos

Buscar en Viuvalencia.com

publi

Buscar

Todas las secciones