El Musical acollirà la propera semana 'La batalla de los ausentes'

Enfront de la pandèmia, teatre de prestigi. Després de rebre en els últims mesos a creadors i companyies tan importants del panorama local i nacional com A Panadaría, La Calòrica, Bambalina, Àlex Rigola, Miguel del Arco o Bramant Teatre, el TEM redobla la seua aposta amb la presència d'una de les formacions imprescindibles de les últimes dècades: La Zaranda. Des de la seua fundació a Jerez de la Frontera en 1978, els seus integrants han desenvolupat un discurs escènic peculiar i molt reconeixible, lliure i independent, amb uns espectacles sense bons ni roïns ni tampoc judicis de valor, on el públic és qui extrau les seues pròpies conclusions a partir d'eixarepresentació de la realitat que acaba de presenciar.

El passat mes de març, La Zaranda (rebatejada comTeatro Inestable de ninguna partedesprés de traslladar el seu centre d'operacions a Madrid) estrenava a Avilés el seu dissetè muntatge,La batalla de los ausentes, que la sala del Cabanyal-Canyamelar acollirà la propera semana, concretament els dies 1 i 2 de maig (19 hores).Es tracta d'una sàtira del poder on la fe és l'últim acte de resistència, representada en les figures de tres vells soldats que tornen a l'escenari d'una llunyana derrota. Encarnats pels tres actors clàssics de la formació andalusa (Francisco Sánchez, Gaspar Campuzano i Enrique Bustos), els antics companys reviuen la contesa i es pregunten com haurien sigut les seues vides en cas d'haver eixit victoriosos, mentre reflexionen sobre la batalla més decisiva que els queda per lliurar: la mort.

"La seua és la lluita desesperada per la pròpia vida, un combat sense treva per la conquesta d'undestí", explica l'autor del text i dramaturg habitual de La Zaranda, Eusebio Calonge. "Ells són l'exèrcit en desbandada d'esta àrdua i llarga batalla, el seu llenguatge reconegut és la seua desarborada bandera en un món en guerra contra el sentit poètic de l'existència: la metàfora d'un combat, la bellesa de la derrota i el triomf dels que malgrat ella mai perden l'horitzó". Al mateix temps, Calonge es refereix a les connexions que l'obra té amb l'època d'incertesa actual: "En un moment en què el pessimisme, la tristesa o la desesperança ens han derrotat, ressusciten una espasa de llum contra estos genets foscos, en un cant a la dignitat humana contra tots els que oculten a l'alba el seu horitzó".