L'Institut Valencià de Cultura presenta l'obra "Ultramarins" de l'Hongaresa de Teatre
L’Institut Valencià de Cultura estrena al Teatre Rialto de València l’obra “Ultramarins” de la companyia valenciana Hongaresa de Teatre, dins el cicle Mestres de la paraula que va començar el passat 1 de febrer amb “Ligeros de lenguaje” .
“Ultramarinsd” escrita i dirigida per Paco Zarzoso està interpretada per Pep Ricart, Lola López i Miguel Lázaro.
La Companyia Hongaresa fundada per Lola López, Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso a l’any 1995 i després d’haver estrenat 25 espectacles ha decidit estrenar “Ultramarins”, un dels texts de Paco Zarzoso que més reconeixements ha tingut; es va exhibir a Catalunya durant les temporades 1999-2000.
La seua estrena va ser una posada en escena dirigida por la directora francesa Ivette Vigatà en una coproducció del Festival Sitges Teatre Internacional, Festival d'Estiu de Barcelona Grec 99, Sala Beckett, Fira de Teatre de Tàrrega, Centre Dramàtic del Vallès i Bitó Produccions.
L’espectacle va tindre un gran reconeixement del públic i crítica . Va rebre el Premi Ciutat de Barcelona al millor espectacle teatral del any, i el Premi Serra d’Or que concedeix la revista del mateix nom. El text es va publicar en la editorial Arola Editors, en la col·lecció de textos teatrals contemporanis.
La versió Hongaresa d’Ultramarins, que vorem al Teatre Rialto interpretada per Pep Ricart, Lola López i Miguel Lázaro, es va preestrenar a Sagunt, el 25 de febrer de 2017 en el Centre Mario Monreal. L’estrena va ser al Festival Internacional Tercera Setmana de València en Juny d’este mateix any.
Ultramarins és la història d'un pare i d'una filla que pelegrinen per pobles de l'interior d'Espanya dels anys 50 amb una carpa en què ofereixen un espectacle que tracta del mar i les seues meravelles. En un dels seus remots destins, un lloc muntanyós els habitants del qual mai han vist cap paisatge marí, l'existència d'eixos dos personatges registrarà un canvi substancial després de conèixer un venedor ambulant que s'allotja en la seua mateixa pensió.
La trobada dels tres: pare, filla i venedor enfrontarà fantasia i realitat, poesia i prosa, el mite i les urgències mercantilistes, el somni del pare, i la urgència del venedor en la compravenda per a la supervivència, el sentit de la dignitat del pare, enfront de la voracitat de la necessitat de continuar oferint i adquirint productes, la fatiga del que viu enfront de les ganes de viure.
La quotidianitat d’aquest anodí poble de muntanya ens mostra uns personatges en una situació provisional i transitòria que es metàfora de la vida lluny del mar, dels nostres orígens, metàfora alhora de la recerca de la felicitat, tot això a través de la preparació per a mostrar una atracció de fira, com a principi i fi d'una vida, en la qual tots podem ser engolits.
Un pare i una filla, un viatjant, una relació amorosa, una relació comercial, tots venen alguna cosa, tots compren alguna cosa. Son transaccions d'objectes, metàfores de les transaccions vitals. I el mar sempre lluny, inabastable, com el desig constant de trobar la felicitat.
