ENTREVISTA
Els Amics de les Arts: ''Quan fas una cançó no hi ha una guia ni una manera de saber com funcionarà , vas a les palpentes''
El grup actuarà a València el pròxim 8 de febrer al Teatre Olympia, presentant El senyal que esperaves i altres grans clà ssics
ALBA JUAN
2022-02-04
Els Amics de les Arts, amb Joan Enric al mig. Arxiu.
Els Amics de les Arts aterren a València el pròxim 8 de febrer per presentar l'última gira amb un concert únic en el Teatre Olympia. En aquest s'interpretaran les últimes cançons de l'à lbum El senyal que esperaves juntament amb altres grans èxits del grup com 4-3-3 o Jean Luc. Parlem amb Joan Enric Barceló, guitarrista i veu del grup, que reflexiona sobre els últims anys de la banda i el procés creatiu de les cançons.
Com heu viscut l'acollida d'El senyal que esperaves? Va tindre la mala sort de plantejar-se just abans del confinament, però al final ha tingut prou d'èxit
L'à lbum ja de per si era complicat, perquè en el grup passà vem del quartet al trio, encara que al final eixa ha sigut la menor de les nostres complicacions. Tot i això, la gran notÃcia és que ha tingut una bona acollida pels seguidors i ha guanyat el premi al millor disc pop-rock dels Premis Enderrock. Hem pogut fer una gira que ha resistit a sis onades, que ha passat molts alts i baixos, però som aquà i ha anat millor del que imaginà vem.
Durant aquest perÃode, com heu viscut internament tots els canvis de readaptació?
Pel que fa al nombre de membres, com que era una qüestió que ja coneixÃem, ha sigut un canvi més tranquil, i hem continuat fent la feina com sempre, component i posant moltes ganes. Pel que fa a la situació global, ha sigut un moment de posar dosis d'esforços terribles per tirar-ho tot endavant. Al març và rem ajornar el disc sense saber quan podrÃem treure'l. Aquell primer estiu ens và rem adaptar als concerts en acústic, una cosa molt minimalista, molt petita i amb la gent asseguda, el que se podia en aquell moment.
I no se sap com podria haver funcionat el disc en altres condicions, només podem saber com ha sigut, que és la realitat
SÃ, en aquell moment sabÃem que no ens venia de gust presentar el nou disc sense haver tocat cap cançó. Era molt estrany. Aleshores es va imposar la mirada retrospectiva, i tocarem temes que la gent volia tornar a sentir. Va ser una gira molt maca que ens va salvar l'estiu. La part bona és que si hem aguantat això, ara la resta serà molt més fà cil. Si un dimarts, que no és el dia més còmode per a molta gent, el públic ve a veure'n's a València, tot són bones notÃcies. Els qui tenen mèrit també són els seguidors, amb el ball constant d'anul·lacions, noves programacions, restriccions, etc.
Com creus que es plasma la maduresa vital i artÃstica del grup amb els llançaments dels últims temps? Porteu ja uns quants anys damunt l'escenari
Entens millor la indústria als quaranta anys que quan en tens vint. És molt diferent com la perceps i la penses, però si alguna cosa també hem après en aquest temps és que en l'acte de fer una cançó no hi ha una guia, ni una manera de saber com funcionarà . Quan t'enfrontes a un procés creatiu ho has de fer amb humilitat i assumir que una part de la teua feina la fas a les palpentes. Mai saps si aplegarà a la gent. Cada cançó és un tret a l'aire. No som els mateixos que amb vint anys, encara que la idea continua, que és la d'explicar el nostre pas per la vida a través de composicions. Parlem de l'amor, la solitud, la incomprensió o l'enyorança, la grà cia és que cadascú té una manera de dir-ho. A partir d'acÃ, la qüestió és mantenir el segell sense repetir-te en excés.
L'escriptor Campbell deia que en essència sempre estem contant la mateixa història, no sé si noteu això en les vostres cançons
SÃ, absolutament. La idea que dona més de si és la del desamor, la de la pèrdua, perquè és quan hi ha un canvi i un conflicte, i de cop i volta es torna interessant. Som pocs al grup i al final les idees es mantenen aquÃ. La grà cia de les composicions és amagar el sentit evident i no dir-ho. Quan vols escriure sobre la tristesa l'últim que has de fer és dir "estic trist". Tens tres o quatre minuts per explicar aquest sentiment i plantejar un joc lingüÃstic i formal que et permeti aplegar al clÃmax del significat. Per exemple, amb Louisiana o els camps de cotó, el nucli de la cançó és "vos enyore, i sé que he fet coses malament", però crec que és molt interessant que no es diga. Que busques altres maneres, amb els versos, perquè l'espectador trobe això.
Deixeu les lÃnies del dibuix però no el dibuix sencer, perquè l'oient complete l'esquema
Em recorda a una pel·lÃcula manga que mirava l'altre dia amb els meus fills, El Nen i la Bèstia. El nen havia perdut als pares i m'agrada la idea que la pel·lÃcula retractara als adults sense cara. Els adults, que li deien el que fer o no, apareixien difuminats. Jo com a espectador vaig connectar amb això, amb el rebuig del protagonista cap a les figures adultes que l'envoltaven. Hi ha moltes maneres de fer això, però clar, fer-ho dotze vegades a un disc ja és més complicat.
I és interessant que cada persona puga interpretar una peça d'una forma, perquè has deixat la porta oberta a la significació
Aixà és. El nostre disc es va fer huit mesos abans que començara la pandèmia, i en cap moment havÃem fet una lectura d'això. Ha vingut molta gent dient "Ostres, El senyal que esperaves parla d'això, que ens sortirem", "Acà parleu del confinament". I clar, no, no era aixÃ, però la grà cia és el que dius, que si deixes prou espai a la cançó i jugues amb l'ambigüitat a favor teu. Aconseguir que la persona pense que els versos estan parlant d'ell per a mi és la millor recompensa, perquè ha aplegat.
També heu dit en alguna ocasió que intentà veu provar amb noves melodies per a les cançons, perquè havÃeu detectat que a voltes es repetien sovint
Si acabes posant els mateixos ingredients en un caldo, et quedarà més o menys igual, aixà que intentem canviar alguna cosa amb cada producte. En aquest disc és evident, perquè tot variava. També intentem canviar coses en el procés creatiu. Per exemple, amb el pes de les lletres. Abans intentà vem casar la música que tenÃem amb algunes idees, i ara pensem un concepte i anem vestint-lo musicalment. És a dir, fer el viatge invers. Això està molt bé perquè et dona noves idees.
Això demostra que, encara que tingueu experiència, la música és prova i error, no teniu por d'innovar
Totalment. No conec a cap grup que no entre a un estudi cagat de por i amb total inseguretat de com anirà . Això deia Quincy Jones, que quan entres a un estudi has de deixar un 40% d'espai perquè el Senyor entre a l'estudi, perquè passen coses. De vegades la mà gia dels discs està en el moment menys pensat. Un exemple és la cançó Mentrestant, perquè la part musical és d'una sessió que và rem fer sis mesos abans. Quan està vem escoltant la gravació final ens vam adonar que l'altra sonava molt millor, quan no érem conscients que està vem gravant. La versió final del disc és un assaig.
Una qüestió present en les vostres cançons és el tema d'aprendre dels errors. Quins errors són dels que més heu aprés durant aquest perÃode artÃstic?
Som una acumulació total d'errors. No només nosaltres, pense que qualsevol grup, perquè ningú t'ensenya com has d'entrar al món de la música. Aprens quan et dediques. Al final, tens una empresa de tres famÃlies, i, per tant, va molt més enllà d'agafar una guitarra i cantar. El que vols fer és això i prou, però acabes entenent de discogrà fiques, drets d'autor, mitjans de comunicació... cinquanta mil coses que només aprens a base d'oportunitats que et passen per davant i que perds. La part positiva és que, com ja en portem disset anys, sabem alguna coseta. Intentem cada dia fer el mÃnim nombre d'errors possibles.
En alguna entrevista heu comentat que vos semblaria interessant aplegar a quedar-vos per l'escena musical, com han fet Els Pets. Segueix aquesta inquietud? Hi ha por al temps?
Hi ha por al temps, totalment (riu). Has anomenat a Els Pets i per a mi són molt bons referents. Tu compres el primer disc i l'últim i no tenen res a veure. És una carrera coherent, que és el que anhela tot grup; tindre veu en el passat, tindre veu en el futur i tindre un present estimulant. Firmo ara mateix una carrera al nivell compositiu i amb la capacitat de reinvenció d'Els Pets.
Perquè de vegades no sols és mantenir-se sinó poder canviar en eixe procés
SÃ. És una frase que se sol dir, que aplegar no és complicat, però jo pense que també. El tòpic no funciona acà perquè hi ha cinquanta mil músics que segurament són millors que nosaltres, però no han aconseguit això. Treballem amb uns companys de viatge perfectes i ens han sortit oportunitats. Aixà i tot, sÃ, mantenir-te és on està l'assumpte també. Hi ha una frase de Houellebecq, que diu que qualsevol artista es caracteritza per una o dues coses interessants, i que a partir d'allà només controla el seu declivi (riu). Llavors, nosaltres hem d'intentar que l'hora d'acabar de tocar arribe el més tard possible.
Fa molt de temps que no actueu per València, la pandèmia ha dificultat prou els desplaçaments. Com espereu que siga aquest primer i últim concert de la gira al territori valencià ?
La gira anterior va ser la que va tindre més repercussió acÃ, però sempre és poc, perquè els grups que toquem en català tenim un territori natural molt limitat. Tot el que siga intentar expandir-nos tant cap acà com a Balears o Andorra ho fem en els braços oberts. De la mateixa manera, la gent també t'acull en una calidesa molt especial, perquè sap que si no són ells qui es desplacen cap a Catalunya a veure't tindran poques opcions d'escoltar-te. Llavors la gent, encara que siga un dimarts, pense que vindrà en una actitud totalment entregada. Perquè hi ha concerts que pots veure la setmana que ve o l'altra, però aquest és un dia a una hora concreta, i això fa més il·lusió.
Els Amics de les Arts durant una sessió. Arxiu.
También te podrÃa interesar...