De Moros i Cristians està plena la cuina
Hola amics, aquest estiu (quina calorà) entre cuina i cuina, he pogut gaudir d’un dels nostres senyals identitaris, la festa, i més concretament, dels Moros i cristians, en Ontinyent al costat de Rafa Calabuig, en el Tinell de Calabuig.
Quina barbaritat, quina diversitat de Files i quant d’orgull en cadascuna d’elles i sota em va fer divagar al voltant d’aqueixos dos bàndols que sempre existixen en la nostra cuina.
A veure: Els de la Comparsa de la Truita de creïlla amb ceba i els de la Sense ceba, Els de les coquetes o els amants de les pizzes, aqueixa filá de Milord el Sàndwich o la de l’Esmorzar del Gran poder, L@s del Vi i L@s de la cervesa fresqueta, la Gran filà del Tallat enfront de la del Café sol...
I així podia anar pescant tantes opcions antagòniques com a colors troben. Doncs bé, vos dic que jo fins i tot li pose una miqueta de pimentó amb la ceba a la truita de creïlla. Les Coquetes del forat que m’ensenyà a fer Dora Perelló em fluixegen, amb un emtrepà dels de Vicente Bru en el Bar L’ínstitut de Riba-Roja de Túria sol sobrepassar l’estratosfera i saludar a Sant Pere. No dubtarà mai entre mantega i Oli d’Oliva, sempre em posicionarà en aqueixa orada filà de @Yovirgenextra amb els olis d’oliva verge extra que no para d’impulsar el capità Francesc Albert.
Mira, mira! per allà venen els de la comparsa dels Melons i després arriben les refrescants Sandías... però Sangoneretes meus, a mi em trobàreu desfilant en aqueixa comparsa on llueix Jaume amb la seua ¨Angelita VerdiFruta¨ en el Mercat Central de València acolorida, sucosa, nutrient i sempre, sempre de proximitat...
Aixi és que si ens veiem en el Karaoke i comences a cantussejar els Chunguitos¨I si em dónes a triar… entre el solo i el tallat, jo et replicaré que... em quede amb el Cremaet”. Segurament trencarem la musicalitat però disfrutarem una barbaritat amigach@s.
Així que no us compliqueu l’existència, no fa falta triar bàndol, és mentida, viviu, mestressa, gaudeix de la millor forma sense danyar ningú i deixa’t de bàndols i bandes que diria la meua mare.
I és que posar la taula és el primer pas per a posar en comú diferents punts de vista sense agrir-nos el moment, és com la paella ¨aqueix espai mes curt per a relacionar-se extrems diferents¨.
Ara que es repeteixen eleccions, no ens hauria costat res ficar en algun paeller a tots els primers espases de la política i posar-los a fer una paelleta, menjar-se-la i tirar de sobretaula. Us assegure que l’endemà de les eleccions hauria eixit govern.
Aiiiiiiii senyor quina tropa ens ha tocat!
A la taula i al llit al primer grit!
Ací us deixe el millor maridatge, el millor gadget gastronòmic per a ficar-vos en la cuina i gaudir:
