El MuVIM porta a València la màgia de la ceràmica popular feta per dones paraguaianes

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat -MuVIM- porta a la Sala Jerónima Galés l'exposició 'Dones ceramistes del Paraguai', un conjunt de peces escultòriques pertanyents a la disciplina de ceràmica popular contemporània de Paraguai, que es caracteritza per no emprar el torn. Es tracta d'una selecció d'obres creades per les artistes Julia Isídrez, Ediltrudis Noguera i Carolina Noguera, les tres ceramistes més representatives d'este corrent en l'actualitat. La mostra podrà visitar-se de manera gratuïta fins al pròxim 5 d'octubre.

Les peces que exposa el museu propietat de la Diputació de València no són escultures qualsevol, sinó que cada una d'elles porta la marca singular de la seua autora, la qual cosa els dota d'una màgia molt particular. A diferència de la ceràmica jesuítica o de la produïda amb torn, en estes comunitats el ñai'upo -el quefer ceràmic- és femení, domèstic i comunitari. La tècnica de la ceràmica popular de Paraguai ha sobreviscut durant segles mitjançant la transmissió de mares a filles. El modelatge per colombín, l'ús de l'engalba natural i el fumat són part d'una gramàtica heretada que cada artista resignifica al seu mode.

Julia Isídrez és natural d'Itá, i les germanes Noguera van nàixer en Tobatí. En estes dos localitats paraguaianes la ceràmica constituïx una de les expressions més potents de la cultura popular del país. És un art que va nàixer de la fusió entre la ceràmica indígena guaraní i la terrisseria colonial introduïda pels espanyols en el segle XVI. D'eixe mestissatge forçat i persistent va sorgir una pràctica que, sense perdre la seua arrel ancestral, ha sabut reinventar-se una vegada i una altra.

"La Diputació de València i el MuVIM sempre han estat compromesos amb la creción femenina. A més, amb esta exposició el museu reforça la seua aposta per mirar més enllà de les nostres fronteres, en este cas als nostres germans iberoamercianos, amb els quals ens unixen molts llaços culturals i sentimentals", ha destacat el diputat de Cultura de la Diputació, Paco Teruel.

La comissària de l'exposició, Adriana Almada, ha subratllat també els vincles artístics que unixen a València amb Paraguai, i ha ressaltat la qualitat de les peces exposades. "Són les tres ceramistes més importants que tenim a Paraguai. Estes obres transcendixen l'artesania, la creació funcional i utilitària, per a convertir-se en pur art popular. De fet, Julia Isídrez ha pogut exposar en l'última Biennal d'Art de Venècia, sent la primera persona de Paraguai a aconseguir-ho", ha manifestat Almada.

Les artistes

Ceramista i escultora, Julia Isídrez és una de les artistes paraguaianes amb major projecció internacional. Formada des dels 17 anys juntament amb la seua mare, la reconeguda ceramista Juana Marta Rodas (1925-2013), ha transformat la tradició terrissaire guaraní en una forma personalíssima d'escultura contemporània.

A través del modelatge manual i amb la tècnica del xurro (sense torn), Isídrez crea atuells i urnes figuratives que es convertixen en cossos animats: peces amb caps, potes o cues, inspirades en animals de l'entorn local com l'os formiguer o en formes fantàstiques que semblen sorgir del fang mateix. Julia ha participat en l'última Biennal d'Art de Venècia.

Hereua d'un llinatge terrissaire de la Companyia 21 de Juliol en Tobatí, Ediltrudis Noguera és una de les figures més reconegudes en la ceràmica contemporània de Paraguai. Va aprendre l'ofici des de xiqueta juntament amb la seua mare, Mercedes Areco de Noguera, i la seua germana Carolina, i va desenrotllar un estil que conjuga tècnica ancestral i escultura visionària.

Les seues obres de gran format -animals fantàstics, figures humanes- són creades sense torn, a partir del modelatge directe amb xurros i ferramentes casolanes. Treballa asseguda a la gatzoneta, modelant amb les mans peces que creixen com a cossos vius. La seua ceràmica es caracteritza per les seues textures rústiques i la seua força expressiva.

Finalment, Carolina Noguera, que també és ceramista de la Companyia 21 de Juliol en Tobatí, va iniciar el seu camí en la terrisseria des de xiqueta, acompanyant a la seua mare en la preparació del fang i el poliment de cànters. Filla de Mercedes Areco de Noguera i germana d'Ediltrudis, ha forjat una identitat pròpia en l'univers de la ceràmica paraguaiana amb els seus inconfusibles àngels de fang negre.

Estes figures, fumades amb fulles al forn per a aconseguir el seu característic color fosc, encarnen una sensibilitat íntima i espiritual. En elles, el fang es convertix en refugi, mitjà d'expressió i mode de vida. Carolina ha transmés el seu saber a les seues filles i col·labora activament amb associacions locals d'artesanes.