L'Institut Valencià de Cultura presenta la seua producció 'Càries'
L'espectacle 'Càries' es representarà al Teatre Rialto de València després d'estrenar-se al Teatre Arniches d'Alacant i passar pel Teatre Principal de Castelló. Aquesta obra, produïda íntegrament des d'Alacant per l'Insitut Valencià de Cultura, és un text de Juan Luis Mira dirigit per Pascual Carbonell i està interpretat per Juansa Lloret, Ernesto Pastor i Arantxa González.
A la roda de premsa que s'ha celebrat a València han assistit l'autor, Juan Luis Mira, l'ajudant de direcció Manolo Ochoa, ja que el director, Pascual Carbonell, ha disculpat la seua assistència; i els tres actors protagonistes, tots ells acompanyats pel director adjunt d'Arts Escèniques de l'IVC, Roberto Garcia.
Roberto Garcia ha assenyalat que l'obra ha fet el camí invers al que és habitual: "Normalment s'estrena una producció a València i després va a Castelló i Alacant. La producció de 'Càries' des d'Alacant és una prova de la voluntat descentralitzadora de l'IVC i així després de passar per Alacant i Castelló l'obra arriba a València, on serà per primera volta representada en valencià"
L'obra ens conta l'història d'un jove biòleg valencià que ha descobert un inhibidor que suposa el fi de la càries. Com tantes troballes de la ciència, la indústria, en aquest cas l'anomenat BIG PHARMA (el poderós empori farmacèutic global), posarà tots els entrebancs possibles perquè no tire endavant quelcom que és tant beneficiós per a la salut com perjudicial per a la butxaca i la desmesurada cobdícia d'uns pocs.
El seu protagonista és científic amb ànima de perdedor decidit a ser Woody Allen i Tarantino al mateix temps, una pistola, una intèrpret de polonès i el que faça falta.
'Càries' és, per sobre de tot, una comèdia, és a dir un text atípic: de cada deu textos nous que s'escriuen a Espanya solament un s'atreveix amb aquest gènere. És, a més, una comèdia molt valenciana: el pòsit de la història que explica és netament nostre.
Amb aqueix pòsit i aqueixa història l'autor va escriure una novel·la, publicada per l'editorial alacantina ECU, que es va presentar el desembre passat, i paral·lelament aquesta comèdia. No es tracta d'una adaptació. De fet l'autor no sabria dir si va anar primer la novel·la o la comèdia. El que és clar és que hi havia una motivació molt gran per portar uns fets reals i propers al paper i a l'escena al mateix temps. Per compartir-ho amb el lector i l'espectador.
En la comèdia, va esprémer al màxim la peripècia que es narra en la novel·la i es va servir d'una situació totalment diferent, adequada a una unitat espai-temporal per a potenciar al màxim humor i denúncia. Una comèdia que, posats a somiar impossibles, podia haver viscut el mateix Woody Allen.
Un muntatge que ens parla de coses tan serioses com en mans de qui estem o qui governa en realitat el món. Tot amb un somriure fins i tot amb una rialla, com han pogut observar actors i autor en les funcions que ja han oferit al públic, en les quals l'espectacle ha sigut tot un èxit.
L'espectacle es va estrenar el 3 de novembre com a muntatge d'obertura de la XXV Muestra de Teatro Español de Autores Contemporàneos al Teatre Arniches d'Alacant. Dins de la programació regular d'aquest escenari alacantí, també es va poder veure el 25 i el 24 de novembre. L'obra també s'ha pogut gaudir al Teatre Principal de Castelló, el 9 i el 10 de desembre, abans de l'estrena a la ciutat de València.
