Israel Galván porta a Sagunt a Escena «La Fiesta»
‘La fiesta’ que es podrà veure demà dissabte al Teatre Romà de Sagunt és el nou projecte d’Israel Galván , és la continuació de experiències anteriors com ‘Torobaka’ , un duo amb Akram Khan sobre l’oposat i el complementari Andalusia i l’Índia, el bou brau i la vaca sagrada; ‘Solo’ on mostrava l’artista nu, a pèl, en carn viva; i ‘Fla.Co.Men’ compartint el moviment de l’escenari amb els músics.
Ara amb ‘La Fiesta’, acompanyat de huit artistes, balladors, ballarins i músics atípics, no exclusivament flamencs, ens proposa una festa escènica, iniciàtica, amb origen en el flamenc i una arribada oberta, un nou espectacle estrenat a Àustria que ha viatjat a Alemanya, al festival d’Avinyó i al Grec de Barcelona i que ara es deté a Sagunt per fer vibrar les pedres mil·lenàries d’un teatre romà amb set de festa.
Les primeres paraules de Galván sobre ‘La Fiesta’, que ell mateix ha ideat, dirigit i coreografiat, parlen justament de l’absència de sentit narratiu o argument, ja que es tracta de «un pretexte per reunir-nos diferents artistes i donar-nos l’oportunitat d’expressar-nos amb la més absoluta llibertat de moviment sobre l’escenari, que cadascú aporte la seua forma d’expressar-se sense lligams»
Llibertat absoluta però amb aire de festa flamenca, com diu Galván: «contant eixe moment quan els artistes ja no estem a l’espectacle i ens expressem més lliurement sense la pressió de l’escenari, on cadascú aporta el que sap o el que vol»
Precisament una de les novetats de ‘La Fiesta’ es la de trencar les línies o idees que tenim sobre els diferents artistes que xafaran l’escenari, junt a Israel Galván estaran Eloísa Cantón, Emilio Caracafé, El Junco, Ramón Martínez, el Niño de Elche, Alejandro Rojas-Marcos, Alia Sellami i Uchi, que podran intercanviar els seus papers ballant unes vegades, emprant el seu propi cos com a instrument musical o cantant lliurement, sense protagonismes clars, apostant per un moviment molt coral. Cadascú dels artistes ha estat reclamat a aquesta trobada per a aportar la seua gestualitat, el seu ritme i expressivitat corporal, el murmuri de la seua tradició, sense fusions.
