Sóc qui sóc
Com mana el costum, en primer lloc em presentaré. Em diuen Enric Esteve, vaig nàixer a Puçol. Sóc actor i intèrpret; un home polifacètic, que intenta sempre disfrutar de tot el que fa.
Fa uns dies, Pau, m'envià un correu electrònic per a proposar-me de col·laborar en este periòdic mitjançant una columna on escriure sobre assumptes socials i culturals. Estic molt agraït per la seua proposta, i ací estic, enfrontant-me amb la meua primera col·laboració en Viu València.
El primer que vaig pensar, fou triar un títol que definira la meua col·laboració, i el que em vingué al cap immediatament, aprofitant que hem començat a celebrar l'any Estellés, va ser el nom d'un dels seus poemes que més em va agradar des de la primera vegada que el vaig escoltar recitar: «La rosa de paper»
El vaig descobrir fa un grapat d'anys, en escoltar-li'l cantar a Josep Vicent Tallada, músic i cantautor de Rafelbunyol, al qual sempre he apreciat molt des que el vaig conèixer. Fa un parell de mesos el vaig localitzar, després d'alguns anys sense saber d'ell, i li vaig demanar que m'enviara la seua rosa de paper, perquè la volia incloure en l'espectacle «El nostre Estellés», que vaig estrenar a la llibreria Les Paraules, de Benetússer, el mes de novembre passat, tot coincidint amb la commemoració del Dia del Llibreter.
Aprofitant l'ocasió, i per anar fent un aperitiu estellesià, Burjassot, el poble del nostre Vicent Andrés Estellés, serà la referència cultural d'enguany: no debades estem davant del millor poeta valencià del segle XX. Com diria Joan Fuster: «Feia segles que, al País Valencià, no es feia sentir, en poesia, una veu tan intensa i tan potent" (1976). És per això que el seu Ajuntament està preparant un extens programa d'activitats per a enguany, entre d'altres la Ruta Estellesiana.
Vicent Andrés Estellés és el poeta que millor va saber expressar, amb la poesia, l'alegria de viure, l'amor per l'estimada, la bellesa de les coses senzilles, l'encant de la vida de poble i la passió per cada racó del nostre estimat País Valencià. Com ell mateix afirmava: «Encara que siga retòrica o puga estar mal mirat, tinc una idea que predomina en mi secretament: em sent valencià, i valencià de poble».
Des de fa uns quants anys l'escriptor Josep Lozano importà el costum escocès de commemorar el naixement d'Estellés amb un sopar, on s'assaboreixen menjars, vins i dolços del país. Havent sopat, els assistents lligen i canten poemes d'Estellés i celebren, tots plegats, la sort de comptar amb un poeta que va saber expressar els sentiments més íntims de la gent del carrer. Un costum que va escampant-se com una taca d'oli, perquè cada any són més els pobles que s'uneixen a esta celebració, a la qual li hem de desitjar molts anys.
