Un crit contra la mediocritat cultural que ens envolta
No arriba als 30 anys i ja ha guanyat el seu primer guardó literari important, el Premi Lletraferit de Novel·la 2018. Carles Fenollosa (València, 1989) és professor de valencià, fa treballs esporàdics com a periodista i crític literari en revistes de l’entorn del valencianisme i ultima un treball de màster sobre els inicis de la interrupció lingüística del valencià entre les elits nostrades dels segles XVI i XVII. Unes característiques vitals que encaixen plenament amb les de Narcís Almudéver, el protagonista de Narcís o l’onanisme, la seua opera prima en narrativa, farcida de cavil·lacions sobre la llengua, el país, la història, la política o la literatura, amb grans dosis de crítica mordaç i divertida contra el panorama cultural valencià.
La vida del jove Narcís es desenvolupa en l’escenari d’una ciutat de València que prepara les Falles en un març qualsevol, amb les ombres subtils però poderoses d’una tragèdia personal, la precarietat i la indignació. També d’una fascinació obsessiva per la lletra impresa, la literatura i els volums perduts que, com una sort de redempció, hauran de salvar-ho tot: la ciutat, el país i la fidelitat a una llengua i una cultura que malviuen entre la indiferència dels seus conciutadans. Amb passejades lúcides per una València omnipresent a la busca del llibre definitiu, jugant sempre entre els límits incerts de la genialitat i la bogeria, la novel·la va desgranant els torrencials pensaments d’Almudéver, els seus anhels i decepcions, els records amuntonats i dispersos d’una existència encara breu i el seu cant perdut a una valencianitat òrfena de complicitats.
Amb una prosa elegant i alhora trencadora, s’aniran succeint tot un seguit d’implacables crítiques contra unes estructures culturals autocomplaents i sordes al seu entorn, mentres la vida de Narcís, els seus amics i familiars anirà passant entre la frustració, l’esperança, els desenganys i les alegries. Un autèntic crit contra la mediocritat cultural que ens envolta i un colp de puny sobre la taula, que volen esdevindre un necessari revulsiu i que convertixen a Carles Fenollosa no només en un enfant terrible, sinó també en una ferma promesa de les lletres valencianes